Ajuntament del Molar
Rentadors i font – Camí de les roques
La font pública i rentadors
Els romans a la font del Molar
Com arribar
La font pública i rentadors del Molar és una construcció de gran bellesa, amb dos passadissos coberts per un sostre de canyís i teula, suportat per columnes de maó i amb terres empedrats; al centre es poden veure les dues basses, amb piques de pedra i grans rajoles. La façana del safareig té tres “finestres” d’arc de mig punt i les portes d’accés es troben a banda i banda de l’edifici, darrere les dues finestres dels extrems. La font en sí no és visible ja que està coberta i canalitzada cap a les basses dels rentadors. Aquest espai va estar en ús fins els anys 70.
A les columnes de maó encara s’hi poden veure les marques de blauet, un tint blau que s’usava per a emblanquir la roba quan s’esgrogueïa.
A pocs metres del conjunt dels rentadors, en direcció al jaciment del Calvari, es troben les restes d’un antic camí empedrat d’època incerta, encara que se’l coneix com el “camí romà” o “camí de les roques”.
Les fonts del terme
Els mapes ens donen la toponímia de fonts i basses del terme del Molar: Font Boja (al límit amb el terme del Lloar), Font del Baster, Font del Mas Abelló, Font d’en Míquei i Font del Perxet (vora el riu Siurana), Font de Pinyol, Font de Noller o Bassa del Mas del Severino. Una memòria en la paraula, aquests punts d’aigua, elements clau per a una terra atapeïda de bancals (molts perduts enmig de bosc), rebien el nom de les partides on es trobaven, dibuixant el mapa d’una riquesa que, en el seu moment, valia més que l’or. En una terra on els barrancs i el propi riu Siurana (que delimita una part del terme del Molar) són elements estacionals, una font és un tresor.
En aquesta imatge es pot veure la localització d’algunes de les fonts més destacades del terme del Molar, associades a torrents i barrancs, capritxoses i tan necessàries.
Vols saber-ne més?
Els rentadors del Molar
La font pública i els rentadors del Molar pertanyien al Mas d’en Bas (actual Mas d’en Severino), que era la finca d’època medieval més antiga de la qual es té constància i, també, una de les més riques. Era, justament, l’aigua el que li proporcionava la riquesa, però s’acabà cedint aquesta part de la finca al poble del Molar (tot i que el propietari es quedava amb una sèrie de drets sobre l’ús de l’aigua). L’actual construcció seria d’inicis del segle XIX -abans de la Guerra del Francès-. Aquests rentadors públics estaven força apartats del poble però en diverses cases de la població hi havia petits rentadors privats i, al Carrer Falset, un cop va arribar l’aigua al poble, se’n van fer uns de públics.
Seguir llegint
Anteriorment a la font, la gent del Molar s’abastia d’una bassa d’aigua de pluja, que es trobava a la partida amb el nom -Bassa del Molar-, així com de les diverses fonts escampades pel terme. Encara resta la toponímia com a testimoni d’aquestes èpoques passades i de la configuració del territori, com els terrenys de les Hortes Velles del Molar, que es bastien de l’aigua del barranc del Rec de Bas. Aquí veiem la gran importància de fixar-nos en les nomenclatures de llocs i partides, com en el cas d’una de les altres fonts del terme, la Font Boja, que apareix en moments d’abundants pluges, com per art de màgia, i desapareix posteriorment com una font fantasma.
Fonts i safareigs han estat, durant segles, els espais de trobada de la gent de cada poble, indrets socials, llocs protegits i apreciats, font de polèmiques i baralles; era un dret comú i un deure compartit assegurar la seva pervivència per al bé de tothom. El temps ha canviat en gran mesura la nostra relació amb l’aigua, ara ens arriba directament a les cases, però fins al segle passat aquests llocs eren indrets curulls de vida.
Els romans a la font del Molar
Malgrat que durant la protohistòria el territori del Molar havia estat un indret ocupat, un espai industrial de gran importància i un centre de comerç destacat dins el “Priorat” (vegeu el jaciment de -El Calvari-); les èpoques daurades no duren per sempre, el temps passa, els habitants abandonen l’antic poble i l’Ebre es converteix en el nou protagonista d’aquest comerç (i sí, tot allò que s’extreu de les mines sembla que marxa riu avall, el primer anunci del que serà un període de “pobresa”).
D’aquest moment de l’Edat Antiga només en conservem una petita finestra en penombra, les poques restes d’època romana que s’han trobat a la zona dels rentadors del poble.
Fig. 8. Terra sigillata itálica: (1) borde de copa Consp. 23.2 procedente del área 6; (2) fragmento de pátera Consp. 11
perteneciente a los materiales depositados en el ayuntamiento de El Molar.
Fig. 10. Coticula de mármol hallada en el entorno de la fuente (área 6?).
Seguir llegint
De fet, ja en la publicació de 1973 -Història del Molar- d’Àngel Cubells Cubells, es parla de l’existència d’unes restes romanes en aquesta zona i, fins i tot, d’una necròpolis (zona d’enterraments) al mateix peu del camí real de Lleida a Tortosa. El mateix Salvador Vilaseca (als anys 30) va trobar materials, com ceràmica romana i sílex (possiblement neolític), i també en trobaren, posteriorment, la Dra. Margarida Genera i l’equip de la Dra. Núria Rafel.
Sembla completament lògic, és clar, que en un indret d’accés a un recurs tan vital com l’aigua, en un espai més aviat pla i que encara ara s’usa per al conreu, s’haguessin establert els romans. Encara que totes les informacions fan creure que no es tractaria d’una població sinó d’una vil·la romana, amb un espai dedicat a la vida i un altre a la producció agrícola i, fins i tot, amb un espai d’enterrament.
D’aquesta vil·la en queden ben pocs vestigis, però s’han pogut descobrir restes de construccions, fragments de dolia (grans recipients ceràmics per a emmagatzemar productes) i d’àmfora (per a emmagatzemar líquids com el vi i l’oli, entre d’altres productes), fragments de terra sigillata itàlica (una ceràmica romana d’importació, vinguda de la Península Itàlica, de color vermellós i, sovint, decorada amb relleus), restes de vaixella i altres materials diversos que ens parlen encara més de la vida dels antics habitants de la vil·la, com un fragment d’una lloseta de marbre de Carrara, destinada a la preparació de productes cosmètics per al tocador.
El Molar no és un espai aïllat durant aquest període històric, a l’interior del pou de la mina Règia (Bellmunt) s’hi van descobrir lluernes i pics de ferro d’època romana; també es coneixen dues vil·les romanes a Marçà i a Capçanes.
La font i els rentadors
La font i els rentadors del Molar, d’inicis del segle XIX, és una construcció de gran bellesa, amb dos passadissos coberts per un sostre de canyís i teula i terres empedrats. Es troba als afores de la població, aproximadament a 1 km de distància.
Clica aquí per a conèixer la història i el paper d’aquesta font i els altres punts d’aigua del terme del Molar.
Projecció de fotografies antigues dels rentadors i de les obres de restauració de l'espai, l'any 2024.
Accés i Accessibilitat
Es pot arribar amb vehicle fins aquest espai i és possible l’accés per a persones amb mobilitat reduïda.
Al voltant de la font/rentadors hi ha una zona d’aparcament i àrea de pícnic (6 taules) amb ombra, papereres, gronxadors i una zona d’aparells d’exercicis.
Per a l’ús de les barbacoes i l’accés als lavabos, així com per als permisos d’acampada en aquest espai, s’ha de contactar amb l’ajuntament.
Com arribar
A peu o amb vehicle:
Sortint des del poble en direcció a Garcia, seguint la carretera durant uns 500 m fins a trobar un camí indicat a la dreta. Continuant per aquest camí durant uns 500 m més s’arriba a l’àrea de la font i els rentadors.
Es troba a uns 10 minuts de distància. Accés fàcil.
A peu
Sortint des del poble en direcció a La Figuera, seguint el camí indicat com El Calvari, a l’esquerra, abans d’arribar al cementiri. En arribar a un trencall, seguint el cartell indicatiu a l’Àrea de la font fins a trobar l’antic camí empedrat i, seguidament, els rentadors.
Es troba a uns 20 minuts de distància. Accés amb dificultat mitjana.