Ajuntament del Molar
Ruta pel poble del Molar
L'església de Sant Roc i Sant Isidre
Cal Bargalló [Plaça Major o La Placeta, 1]
Cal Claro Vell [Carrer de la Font, s/n]
Cal Coco [Plaça de l’Església, 3]
Cal Claro [Carrer de Sant Roc, 2]
Carrer Major
Plaça del Molar
Centre Obrer Recreatiu [Carrer de Sant Isidre, 2]
Gaia-La Unió [Carrer de Sant Isidre, 26]
Escola del Molar -Escola Galena [Carretera Masroig s/n]
Cooperativa Agrícola El Molar [C/Afores, s/n]
Ruta pel poble del Molar
Com tots els municipis del Priorat, El Molar guarda tota una llarga història amagada entre les seves cases i carrers. Aquí us proposem un recorregut per a poder conèixer el nostre poble, des del cor del nucli històric fins al segle XX, descobrint petits detalls amagats i testimonis del pas del temps.
Vols conèixer-ne la història?
Posteriorment a la presència romana, el terme del Molar queda pràcticament desocupat i el centre de població es trasllada a Garcia. Garcia, que en un primer moment depenia de Siurana, acabarà independitzant-se i es convertirà en un centre de poder que governa sobre els territoris de Garcia, El Molar, El Masroig, Falset i Pradell.
Amb l’arribada dels cristians, el comte Ramon Berenguer IV dona les terres del Molar al monestir de Poblet, tal com es llegeix en un document de 1156. Concretament, es donen un conjunt d’horts i el Mas d’en Bas (actualment conegut com a Mas del Severino), uns espais que pertanyien a la Garcia sarraïna, però que es troben dins el terme del Molar.
D’altra banda, l’any 1194, el rei Alfons el Cast cedeix als monjos de Sant Bru un conjunt de terres (que constituiran el naixement de la cartoixa d’Escaladei i part del Priorat històric) entre les quals es trobava la finca Perla del Priorat. En aquesta terra del Molar, on actualment es troba el Mas Martí o Mas dels Frares, aquests monjos van construir-hi un petit monestir (de més de 400 m2, amb corrals, magatzems, quadres i un gran conjunt de cups) que funcionarà fins la desamortització de Mendizábal, el 1835.
Seguir llegint
Se sap, també, que l’any 1309 part de les terres de l’actual terme del Molar passen a mans de la baronia d’Entença (Guillem d’Entença i Montcada, concretament) i, a la seva mort, s’incorporen a un conjunt polític-territorial que acabarà sent el comtat de Prades i la baronia d’Entença, quan el rei Jaume II cedeix aquests territoris al seu fill Ramon Berenguer d’Aragó, que se’l bescanvia amb el seu germà Pere d’Aragó (a canvi del comtat d’Empúries). D’aquest canvi de terres en sortirà guanyant Pere d’Aragó, quan es comencen a descobrir diverses mines (especialment de galena) a les terres de l’actual Priorat.
Durant aquests primers segles el poble del Molar no s’havia constituït, fins i tot el camí ral passava pel costat del Mas d’en Bas direcció a El Lloar i Garcia. El nucli antic del poble actual era conegut com els Masos del Molar i no va ser una població independent fins l’any 1850, quan finalment se segrega de Garcia.
Vol dir això que El Molar no existia? Durant una bona part de la seva història, la gent del Molar vivia en masos dispersos pel territori, un conjunt d’edificis que conformen una part fonamental de la història i el patrimoni d’aquest poble.
Com, malauradament, passa sovint al Priorat, arran de la fil·loxera del segle XIX, molts d’aquests masos es troben desocupats i en estat ruïnós, un testimoni de la pèrdua de població i l’abandó de les terres agrícoles. La gran majoria de les edificacions que es conserven pertanyen al segle XVIII, moment en què l’augment de la riquesa i les noves necessitats en la vida van portar a l’edificació de nous masos o la remodelació dels antics.
Respecte a l’actual nucli urbà, quan es passeja per la població es pot discernir perfectament quines són les cases més antigues, vora l’església, amb una minúscula Plaça Major testimoni d’aquest passat. Un nucli original format per Cal Bargalló, Cal Vilanova, Cal Claro Vell, Cal Coco i Cal Coco Vell.
Aquest nucli urbà s’ampliarà a partir del s. XIX, creixent en direcció a l’actual Ajuntament i la carretera, una construcció ràpida que durà a una separació per carrers segons les diferències socials i econòmiques.
Desamortització, episodi històric en què s’expropien forçosament les terres i béns pertanyents a l’Església i les ordres religioses per a posar-los a la venda mitjançant la subhasta pública. La desamortització que du a terme Juan Álvarez Mendizábal entre 1835 i 1937 és, tan sols, un dels diversos episodis d’aquest tipus que es duen a terme a l’Espanya del segle XIX, arran de les pèrdues econòmiques que ha patit l’Estat per la Guerra del Francès i la pèrdua del comerç de les Amèriques. En aquest cas s’arriben a suprimir les ordres monacals i militars (eclesiàstiques, és clar) i subhastar els seus béns, un fet del qual es va beneficiar, principalment, la burgesia.
1. L'església de Sant Roc i Sant Isidre
Iniciarem el recorregut davant de l’edifici més visible i monumental de la població, l’església de Sant Roc i Sant Isidre.
L’església de Sant Roc i Sant Isidre (BCIL) és una construcció de finals del 1700, amb tres naus i un absis poligonal. A les naus laterals es troben les capelles, cobertes per voltes d’aresta, mentre que a la nau central es troba el cor. Encara es conserven diversos elements de ferro forjat, a l’interior de l’edifici, però la gran majoria de figures, així com el retaule antic, es van cremar durant la Guerra Civil.
Seguir llegint
Malgrat que acostuma a estar tancada, se’n pot visitar l’interior en els dies de celebració.
A l’exterior, a la façana d’estil neoclàssic, ens trobem amb una portalada d’arc de mig punt, amb la data 1788, coronat per una representació de l’escut del Molar (una mola).
I és que el nom del poble -Molar- molt segurament es deu a la pedra de gres vermella que s’extreu del terme i que era, en moments passats, un material òptim per a fer moles d’esmolar, entre d’altres eines.
A sobre d’aquesta hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Roc, tallada per l’escultor Àngel Martí (quan era mossèn al Molar) i, més amunt, un ull de bou. Un petit campanar d’espadanya (sense campana) remata la façana de l’església; el campanar principal, de planta quadrada i més aviat baixet, es troba la dreta, amb finestrals oberts als quatre vents, un rellotge a la cara sud i una petita balustrada que el corona (en fotografies antigues s’hi veu una teulada).
Al voltant de l’església podem veure les cases més antigues del nucli del Molar: Cal Bargalló, Cal Vilanova, Cal Claro Vell, Cal Coco, Cal Coco Vell i Cal Pinyana. Aquestes estaven agrupades, inicialment, al voltant d’aquella església-ermita medieval ja desapareguda, situada on es troba una actual arcada apuntada (“el matadero”) a la plaça del lateral de l’església.
Al voltant de l’església podem veure les cases més antigues del nucli del Molar: Cal Bargalló, Cal Vilanova, Cal Claro Vell, Cal Coco, Cal Coco Vell i Cal Pinyana. Aquestes estaven agrupades, inicialment, al voltant d’aquella església-ermita medieval ja desapareguda, situada on es troba una actual arcada apuntada (“el matadero”) a la plaça del lateral de l’església.
Vols saber-ne més?
En un primer moment l’església medieval (ja desapareguda) va ser dedicada a la Verge del Roser, però a partir del 1700 es comença a parlar de l’església de Sant Roc i Sant Isidre, de Masos del Molar. En documents que es conserven del moment s’esmenta com s’havia edificat una església a l’esplanada on, anteriorment, es feia missa a l’aire lliure, així com la necessitat d’un sacerdot, ja que la població havia crescut, i de construir un nou temple perquè l’antic, amb parets de tàpia, amenaça ruïna.
Si parlem d’un poble que neix en època medieval, l’estil arquitectònic de l’església no es correspondria en cap mesura a l’època inicial. L’església que es coneix avui en dia es construeix el 1788 (alçada per uns paletes de la Fatarella), malauradament un incendi va afectar una part de l’edifici i va cremar l’altar la nit de Reis de 1901. Va ser refeta pels habitants del poble, però en pocs anys va tornar a patir una altra desgràcia, ja que bona part dels materials de l’interior (l’altar i les imatges) van ser cremats durant la Guerra Civil, el juliol de 1936.
Fins al moment de la Guerra Civil hi havia la Capella del Roser (imatge antiga) amb un altar per la Verge del Roser, recordant l’advocacia original del temple. Actualment l’altar principal presenta una triple advocacia: Sant Roc, ja que va arribar la pesta a la població a l’època de construcció de l’església i aquest sant s’invoca com a protector contra la pesta i epidèmies diverses, Sant Isidre, patró dels llauradors, un personatge necessari i omnipresent en el món rural català, i Santa Bàrbara, patrona dels miners, que ens parla del període industrial de la població entre els segles XIX i XX.
2. Cal Bargalló [Plaça Major o La Placeta, 1]
Avancem per un petit tram de carrer davant la façana de l’església per a arribar a la placeta, l’espai que havia estat la Plaça Major del nucli antic (una espai minúscul). Aquí trobem una de les cases més antigues del Molar, Cal Bargalló.
Cal Bargalló és una casa amb parets de tàpia que encara conserva un balcó de fusta o balustrada (a la façana davant de l’església) i la porta adovellada amb pedra de gres vermella i dos escuts pràcticament desapareguts, a banda i banda de la porta, en dos de les dovelles superiors. També es poden veure les restes d’un empedrat de còdols als graons de l’entrada.
Al costat de la porta es troba una rajola decorada amb la Verge del Roser (i és que en aquesta casa es guarda una imatge de fusta policromada de la Verge, guardada arran de la Guerra Civil, que podria haver pertangut a l’església del poble).
Tocant a la façana principal de Cal Bargalló, en una façana lateral de la veïna casa de Cal Senyer, ens trobem amb un rellotge de sol situat ben amunt, per a poder aprofitar al màxim les hores d’insolació.
Vols saber-ne més?
Cal Bargalló (BCIL), aquesta casa pairal, així com les altres construccions de la Plaça Major, formen el conjunt més antic del nucli urbà. Sembla que haurien estat les cases d’aquells parcers del Molar que treballaven les terres que els haurien cedit (temporalment, és clar) els diferents senyors en possessió del terme. Aquesta casa, a diferència d’altres del nucli antic, encara conserva la construcció original (del segle XIV).
Parcers, aquells que treballen una terra sota un contracte de parceria. És a dir, pagesos que gestionen les terres d’un “senyor” a canvi d’un pagament de part del producte.
Cal Vilanova, popularment es diu que aquesta és la casa que va donar origen al nucli antic. És, encara, on ara es troba el bar-restaurant de Lo Rebost Del Molar, fent cantonada amb la carretera i el carrer de nom Avinguda Vilanova.
3. Cal Claro Vell [Carrer de la Font, s/n]
Tocant a la Plaça Major hi ha un passatge cobert, a banda i banda del qual es troba la casa de Cal Claro Vell i els seus antics estables i corral (la casa passa per damunt del carrer!).
Cal Claro Vell, actualment és conegut amb el nom de -El Perxe-, seu del Centre Quim Soler. Crida l’atenció el fet que una part de la casa creix per damunt del carrer, en forma de porxo o perxe, connectant dos edificis. L’actual Centre Quim Soler havia estat l’espai de l’estable, la pallissa, el corral i el celler de la casa principal de Cal Claro Vell, a l’altra banda de carrer, actualment deshabitada.
Tot i que les dues cases són d’aspecte senzill, amb portes de maó, l’estructura embigada que aguanta aquest pas i cobreix un curt tram de carrer sembla no haver canviat des del moment en què es va concebre, conservant tot el pes dels anys.
Vols saber-ne més?
En època medieval les finestres haurien estat petites obertures, més aviat espitlleres, ja que El Molar era una agrupació de masos i no pas un poble, així que no tenia muralla. Podem fer-nos una idea dels límits del nucli antic de la població fent un petit tomb, des del perxe cap a la Plaça de l’Església, tot passant pel Carrer de la Font.
4. Cal Coco [Plaça de l’Església, 3]
Sortim del centre del nucli antic per a tornar davant de l’església, on trobarem una gran casa senyorial del 1800, Cal Coco.
Cal Coco (BCIL) és una casa amb una gran simetria en la seva configuració. Amb pedra a les cantoneres de la casa i la porta, es poden veure encara les cinc finestres amb arcades de les golfes (que es repeteixen, totes elles modificades, a les quatre façanes de la casa, com podem veure al carrer lateral -Carrer de la Lluna-) i el ràfec bastit de rajola, amb les quatre cantoneres de pedra i amb la tortugada de teules vidriades (canalera feta amb teules més corbades per a conduir millor l’aigua).
Destaca la porta principal, de pedra tallada amb forma quadrangular i amb la data de 1835 a la dovella principal, a sobre de la qual hi ha un arc de descàrrega de maó. L’aspecte exterior de finestres i balcons ens mostra que la casa tenia planta baixa i un entresol. Els tres balcons de la façana principal conserven les baranes de ferro forjat, amb el balcó central molt més decorat que els laterals.
També es coneix com a Cal Sant Antoni per una llegenda del poble que conta com un monjo d’Escaladei fuig amb els tresors, arran de la desamortització, i en arribar al Molar la mula que el duia cau exhausta, el monjo exclama -Sant Antoni!- i roman al Molar on basteix la casa. No és l'únic element que connecta la casa amb la Cartoixa d'Escaladei, malgrat que la relació específica encara no s'ha pogut determinar.
Vols saber-ne més?
Tant la seva envergadura com els materials emprats en la construcció ens parlen de la riquesa d’aquesta família, però alhora era un edifici pràctic, pensat per la vida al poble i els usos agrícoles (no és el mateix ser una família “acomodada” del 1800 a la ciutat que al món rural).
La casa “original” és un gran bloc quadrat amb una escala central que puja cap els pisos i distribueix les habitacions. Just a l’entrada de la casa, a mà esquerra, hi ha la cisterna que recollia les aigües pluvials amb un sistema ben enginyós. I les gàrgoles (les peces especials que fan caure l’aigua sobrant) només funcionen quan la canalera s’omple fins a un cert punt ja que el conducte de la cisterna no pot engolir massa aigua de cop.
Cal Coco és una de les múltiples cases de la població que comparteix nom amb un altre edifici. L’existència de Cal Coco Vell ens parla del creixement de la població a partir de 1800 i com les antigues cases medievals queden petites. Actualment Cal Coco Vell es troba en ruïnes, unes restes que encara ocupen el seu lloc original davant de l’església del poble, contigu a Cal Bargalló.
5. Cal Claro [Carrer de Sant Roc, 2]
Just davant de Cal Coco, a l’altre extrem de la placeta lateral de l’església, s’ubica Cal Claro.
Cal Claro, annexa a l’església, té una porta principal amb una coronació semicircular de ferro forjat que presenta la data -AÑO 1892- i les inicials G R (Gertrudis Rofes, la propietària que va fer bastir la casa). A la mateixa planta baixa es troba una porta secundària (esquerra) i un balcó a nivell d’entresol (dreta).
Els noms de les cases ens parlen de la seva història i les relacions familiars del poble ja que Cal Claro i Cal Claro Vell comparteixen nom. Com podem imaginar Cal Claro Vell era la casa original, mentre que Cal Claro va ser feta per la vídua de la família a finals del 1800.
Vols saber-ne més?
A la placeta davant de Cal Coco i Cal Claro es troba l’actual local de la farmaciola, amb una arcada apuntada a la façana lateral. Aquest espai, conegut per alguns encara com “el matadero”, corresponia a l’antic escorxador del poble en ús entre els anys 1.800 i 1.900 aproximadament.
En diverses cases i locals del poble, com passa a Cal Claro Vell (3), Cal Coco (4), l’actual Cafè del Molar -antic local del Centre Obrer Recreatiu-(9) o el local de La Gaia (10), es conserven les anelles de ferro de les façanes que servien per a lligar els animals.
6. Carrer Major
Baixem un tram pel Carrer Major fins a trobar-nos amb el número 9, a la nostra mà esquerra.
Cal Pinyana [Carrer Major, 9], també va ser una de les cases més antigues del poble i, malgrat que es troba força reformada, encara s’hi poden veure l’anella per a lligar el bestiar a la façana, les finestres arcades de les golfes o la coronació de rajola sortint del capdamunt de l’edifici.
La casa coneguda amb el nom de Cal Mas Vell Conrado [Carrer Major, 13], que rep el nom de la finca de Lo Mas Vell (masia històrica del Molar), amb una portalada d’arc fet amb maó, ens pot cridar l’atenció si aixequem la vista per la petita decoració ceràmica de Sant Jordi a la façana.
En aquest carrer també s’hi trobaven diverses tortugades amb sortidors amb forma de cap de serp, una decoració funcional, com es pot veure en fotografies antigues del poble i com s’ha reconstruït a Ca l’Anton [Carrer Major, 15].
Seguir llegint
Una miqueta més endavant trobem Cal Secretari [Carrer Major, 26] (que eren família de Lo Mas Vell), aquesta casa guarda, com tantes d’altres, part de la història del Molar. Durant la Guerra Civil li va caure una bomba que va travessar la teulada i dos pisos fins a arribar a l’entrada de la casa, on va explotar matant un soldat (tinent) que baixava les escales en aquell moment. I, es que Cal Secretari era la comandància de l’exèrcit republicà al Molar durant la Guerra. N’hi van caure diverses, de bombes, al poble i als seus voltants.
També es recorda com la gent sortia al carrer a mirar els combats d’aviació, cosa que podia comportar conseqüències, com un ferit de Cal Pinyana.
Vols saber-ne més?
És fàcil veure com la correspondència entre els noms de les cases i masos ens parla de les històries familiars dels habitants del Molar. Lo Mas Vell, un dels masos del terme del Molar, va ser habitat fins a la Guerra Civil i, com tants d’altres, comptava amb un forn ja que aquests masos eren autosuficients. Avui en dia aquest mas està enderrocat. El Mas Nou del Mas Vell, amb un nom tant curiós com descriptiu, va ser la continuació de Lo Mas Vell i mostra les pedres roges originals en una cantonada.
Si es baixa un trosset del Carrer Falset es poden veure dues plaques a la façana d’una casa [Carrer Falset, 4] que ens indiquen que l’edifici havia funcionat com a Escuela Pública de Niñas i havia estat, també, un dels molins de la població (encara conserva part de la maquinaria).
7. Plaça del Molar
Seguim avançant pel Carrer Major fins a arribar a la Plaça del Molar, una plaça enrajolada on se situen les parades els dies de mercat, amb una font de pedra en un extrem, bancs de ciment i arbres que donen una bona ombra. És un dels centres socials de la població, lloc de trobada i espai multifuncional. A la banda on desemboca el Carrer Major es troba l’Ajuntament, davant d’aquest, la botiga de queviures.
L’actual Ajuntament [Carrer Marquès de Tamarit, 1], a la Plaça del Molar, es va construir just abans de la crisi de la fil·loxera, com una més de les cases benestants de la població -Cal Perxet-. Aquesta casa pertanyia a la família propietària del Mas del Perxet, que abans de bastir l’edifici de la plaça tenien la casa al Carrer Falset.
En aquest local, avui dia, conviuen les oficines de l’ajuntament i una sala polivalent usada per associacions diverses a la planta baixa, la biblioteca al primer pis i l’arxiu a les antigues golfes, entre d’altres.
A la façana ens trobem amb la placa que commemora la segregació del poble de Garcia i, per tant, la independència del Molar l’any 1850. Es conserva, encara, la portalada original de la casa amb la data de construcció a la dovella central -1889- (inicialment tenia quatre portes a la planta baixa), mentre que al primer pis es poden veure dos sortides a una balconada central i dos balcons laterals, així com les quatre finestres amb arcades a les golfes de l’edifici.
Tot i que conserva força aspectes de la seva època com a casalici, ha perdut un element destacat: la tortugada amb els dos sortidors (a banda i banda de la façana) en forma de cap de serp.
Vols saber-ne més?
La gran majoria dels masos destacats del terme del Molar es construeixen durant el segle XVIII o és en aquest moment, amb l’augment de la riquesa dels molarencs, quan es remodelen masos antics. Seran grans edificacions, no tant per la mida de l’habitatge, sinó per tots aquells elements annexos que ens parlen de com era la vida al camp al segle XVIII. Es tracta dels corrals, els magatzems, les basses i cisternes, els cups (quan eren masos amb producció de vi) o, fins i tot, els forns; tot allò que pogués ser útil i necessari per a la vida diària i els treballs agrícoles.
El Mas del Perxet, de gran envergadura, tenia la masia principal de 3 plantes, corrals, magatzems i cups. Aquests habitatges estaven molt més desprotegits que els nuclis poblacionals així que ens trobem amb construccions fortificades, com en aquest cas, amb contrafort i espitlleres. També presenta un altre element arquitectònic destacat, la barbacana, que és la part de la teulada que sobresurt de l’edifici per a apartar la caiguda de l’aigua. La seva posició el situava en un lloc preeminent (encara avui en dia), ja que és la primera construcció que es veu en creuar el pont sobre el riu Siurana, des del Masroig en direcció al Molar.
Espitlleres, element defensiu usat des de l’època medieval. Finestres estretes i allargades que permetien observar l’exterior i llençar projectils alhora que eliminaven l’accés des de l’exterior.
8. Centre Obrer Recreatiu [Carrer de Sant Isidre, 2]
Continuem el recorregut pel Carrer de Sant Isidre, per arribar a l’actual cafè del poble, el Centre Obrer Recreatiu.
Centre Obrer Recreatiu, entitat amb més de cent anys d’història que, en l’àmbit del poble de El Molar i la comarca del Priorat, es dedica a impulsar la cultura. Va ser fundada el 1911, amb el nom de Centre Obrer Tradicionalista, quan va iniciar la seva “vida” com una societat política, amb local de cafè propi, local que ha perviscut fins al moment actual, mantenint encara la funció de caire cultural i festiu.
En el moment de la seva fundació aquesta associació (i d’altres del poble), comptava també amb una banda de música i una agrupació teatral. És per aquesta raó que la planta baixa es perllonga a la part posterior de l’edifici (façana que dona a la carretera) per a allotjar el teatre, damunt d’aquest hi ha una gran terrassa. La façana principal, al Carrer de Sant Isidre, presenta una porta amb una reixa de ferro forjat a la secció superior, decorada amb flors de quatre pètals.
Actualment el Centre Obrer Recreatiu organitza unes Jornades Culturals, cada Setmana Santa, amb activitats culturals com conferències, xerrades, exposicions, etc. A la vegada que participa de les activitats i col·lecta per a La Marató de TV3, realitza part de l’organització de festivitats populars com la Festa de les Xiques i balls al seu local.
9. Gaia-La Unió [Carrer de Sant Isidre, 26]
Carrer avall, arribant ja a la carretera, ens trobem davant del local de La Gaia.
L’actual local de La Gaia-La Unió va ser construït l’any 1930 i ocupa un espai històric del poble de El Molar. L’associació cultural va ser fundada el 1913 i va néixer amb un caire republicà i sindicalista i amb el nom legal de Societat Cooperativa Obrera “La Unión”, en un moment en què el caràcter industrial i miner de la població i la gran quantitat de gent porta a una “explosió” d’agrupacions i entitats, la majoria d’elles amb un fort vessant polític (es pot considerar la resposta d’una part de la població a la creació del Centre Obrer Tradicionalista).
El nom de La Gaia li dona la pròpia configuració de l’edifici, que té forma de gaia o trapezi acutangle.
Actualment mostra una decoració composta per l’escut del Molar, el nom del poble i tres moles de molí a la cantonada de l’edifici tocant a la carretera. El sòcol de l’edifici a la façana de la carretera es va construir aprofitant les pedres de rebuig de la mineria (un element que parla de l’aspecte històric i social de l’edifici) i les parets superiors mostren unes bandes verticals de totxanes que acaben en una cornisa (inicialment el local tenia una terrassa).
Vols saber-ne més?
Des dels seus inicis ha estat un espai de reunió, destinat a l’organització d’activitats de tot tipus de caràcter social, cultural i festiu, fet que es manté, amb la presència de La Gaia en tot tipus d’activitats del poble del Molar.
Actualment el local i l’associació són seu i escenari de xerrades i presentacions de llibres, cursos formatius, concerts i balls, reunions socials, celebracions diverses, etc. Aquestes activitats s’organitzen, especialment, durant la Festa Major i, amb menor intensitat, en diversos moments de l’any.
Les rodes de molí de la cantonada de l’edifici provenen de l’antic molí que hi havia tan sols un tros més enllà, al Barranc del Bartolí, i que van ser recuperades per la gent del poble i portades fins a aquest espai.
10. Escola del Molar -Escola Galena [Carretera Masroig s/n]
Un cop situats a la carretera girem a mà dreta i pugem, resseguint-la. D’aquesta manera passarem per davant de l’actual escola del Molar, una petita escola rural que no supera la vintena d’alumnes; l’escola Galena forma part d’una ZER o Zona Escolar Rural, una agrupació d’escoles dels pobles del Molar (amb alumnes de La Figuera), La Vilella Baixa (amb alumnes de La Vilella Alta) i Gratallops (amb alumnes de Torroja).
Aquesta és una ubicació força nova ja que durant tota la història del poble, des de que hi ha hagut espai d’escola, els xiquets i xiquetes han fet classe en diferents locals del poble, passant pel Carrer Major, el Carrer Falset i, fins i tot, la Mina Lussa, durant el període de la Guerra Civil.
Vols saber-ne més?
En el moment en què es va iniciar la Guerra Civil, el juliol de 1936, la situació va portar a una parada en quasi la totalitat dels treballs d’extracció del mineral de plom de la Mina Lussa. Els edificis de la mina (especialment l’edifici d’administració) es van ocupar per a usos socials i col·lectius.
En aquest edifici d’administració, actualment convertit en Centre d’interpretació, es van ubicar les aules de l’escola, durant el curs 1936-37. Aquestes escoles del Molar (pensem que parlem d’escoles ja que és un moment en què xiquets i xiquetes estudien en espais diferenciats) es van integrar dins la xarxa d’escoles del CENU -Consell de l’Escola Nova Unificada- i van viure una modernització mai vista fins el moment.
Dins la gestió del CENU, la canalla del Molar va poder gaudir d’una educació laica, gratuïta per a tothom, única per a nens i nenes, seguint els principis pedagògics i de treball de l’Escola Nova i l’Escola Moderna, en contacte amb la naturalesa i buscant un coneixement del propi entorn. Durant aquests dos anys a l’escola hi van treballar un mestre i una mestra i tant ells com els alumnes es van poder beneficiar, també, de la modernitat de les instal·lacions de la Mina Lussa: aigua corrent, lavabos, electricitat, pissarres de gran format, grans finestrals amb accés de la llum solar i ventilació, i tot això al costat del poble mateix.
11. Cooperativa Agrícola El Molar [C/Afores, s/n]
Seguint carretera amunt arribem davant d’un edifici que es troba al creuament entre la carretera que ve del Masroig i la que va a Garcia. Aquest edifici és la Cooperativa Agrícola del Molar.
La Cooperativa Agrícola El Molar va ser constituïda l’any 1949. Inicialment va néixer com un celler particular que un grup de pagesos associats van comprar per a convertir-lo en cooperativa. L’edifici, de totxo vista, encara conserva diversos detalls d’interès com el nom pintat sobre una placa de material, amb lletres blanques perfilades en blau-gris, un termòmetre metàl·lic gegant a la façana principal (de l’empresa Fertiberia), així com una llegenda que dicta “Si vols estar bo i sa, compra oli i vi del Molar”, escrita a la façana lateral.
Actualment segueix funcionant com a cooperativa i la petita ampliació a la dreta de l’edifici és alhora agrobotiga i punt d’informació turística i és on trobem, també, el panell informatiu de la ruta guiada per la població del Molar.
Vols saber-ne més?
Des dels seus inicis ha estat un espai de reunió, destinat a l’organització d’activitats de tot tipus de caràcter social, cultural i festiu, fet que es manté, amb la presència de La Gaia en tot tipus d’activitats del poble del Molar.
Actualment el local i l’associació són seu i escenari de xerrades i presentacions de llibres, cursos formatius, concerts i balls, reunions socials, celebracions diverses, etc. Aquestes activitats s’organitzen, especialment, durant la Festa Major i, amb menor intensitat, en diversos moments de l’any.
Les rodes de molí de la cantonada de l’edifici provenen de l’antic molí que hi havia tan sols un tros més enllà, al Barranc del Bartolí, i que van ser recuperades per la gent del poble i portades fins a aquest espai.