Molar Town Hall
El Calvari, protohistoric settlement
How to get there
The birth of a town: the protohistoric village of El Calvari
The Calvary necropolis
An ancestral trade: galena
El poblat preibèric (o protohistòric) del Calvari, ocupat entre els segles VIII a VI aC. És un jaciment arqueològic a l'aire lliure, a uns 800 m del poble actual del Molar.
Click here to learn about the history, importance and materials associated with this first population or click here to download the information leaflet about the Calvari site.
Access and Accessibility
Jaciment a l’aire lliure, d’accés i visita lliures.
Es pot arribar amb vehicle fins el propi assentament i és possible l'accés per a persones amb mobilitat reduïda.
Actualment encara es troba en excavació però se’n pot visitar una petita part, amb un panell informatiu in situ i fent ús de la pròpia pàgina web de l’ajuntament.
How to get there
On foot or by vehicle:
Sortint des del poble en direcció a La Figuera, seguint el camí indicat com El Calvari, a l’esquerra, abans d’arribar al cementiri.
It is about 5 minutes away. Easy access.
A little
Sortint des de l’àrea dels Rentadors (espai històric-natural i zona de pícnic), seguint el cartell indicatiu a El Calvari per l’antic camí empedrat.
Es troba a uns 5 minuts de distància. Accés amb dificultat mitjana.
The birth of a town: the protohistoric village of El Calvari
El poblat del Calvari és un jaciment del segle VIII aC (amb una durada, encara avui, indefinida), -dins el període de la protohistòria que, de manera col·loquial, podem situar entre la prehistòria i els ibers, en la nostra regió-. Va ser un dels primers indrets habitats de manera permanent en el territori del Priorat.
Malgrat els segles que ens separen, la vida en aquest indret no era tan aliena a nosaltres com ens pot semblar. Amb una població encara incerta, però no pas reduïda (el jaciment encara no s’ha acabat d’excavar, ni de bon tros). En un clima temperat, amb el paisatge no massa diferent de l’actual, aquestes persones haurien començat a treballar la terra i transformar els espais en un procés que, a partir d’aquell moment, ja no s’ha aturat.
I no tan sols ens trobem amb una població estable i un paisatge canviant, sinó amb la presència d’una indústria pionera, la mineria i processament del plom per a la seva posterior venda a un “mercat estranger”, es venia el mineral als fenicis a canvi de diversos productes entre els quals podríem destacar el vi.
És així, doncs, com les primeres passes de la nostra identitat -els petits pobles, el lligam amb el paisatge, l’aprofitament dels propis recursos i la presència del vi- comencen a establir-se ja en aquesta època tan llunyana, el món de l’Edat del Bronze-Ferro i tot el que comporta.
Continue reading
A tan sols 60 metres d’aquest poblat es troba la seva necròpolis o àrea de cementiri, així que podem arribar a parlar de la vida i la mort dels nostres avantpassats. Es va iniciar la investigació d’aquest espai el mateix 1930, de la mà de Salvador Vilaseca, que va fer exvacar una petita franja corresponent a part de l’ocupació més moderna d’aquest poblat. Durant molts anys la Núria Rafel (UDL) ha dirigit els treballs al jaciment i la investigació (que encara continua), actualment l’equip del projecte “Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (s. IX-I aC)” de la UB (David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer) és qui està duent a terme aquesta feina.
Que les restes siguin, avui dia, tan difícils d’entendre i discernir es deu, principalment, a dos fets: d’una banda, les construccions de l’assentament es realitzaven amb sòcols de pedra i parets de tovot (tàpia de terra), cosa que comporta la desaparició de la major part de l’edifici; d’altra banda, ens trobem amb unes tres fases de vida i ocupació -diversos segles i fases constructives alhora- (vaja, que s’hi ha fet reformes en tot el poble), cada nova fase tapa i modifica l’anterior, així que la superposició i transformació dels espais fa que, a voltes, no s’entengui el que veiem.
Do you want to know more?
Com entendre el Calvari:
El Calvari no és un jaciment complet, ni de bon tros, i veiem diverses èpoques alhora, així que començarem de dalt (la més nova) a baix.
The darrera ocupació del Calvari correspon al 575 aC -moment d’inici del món ibèric-, restes d’una fase d’abandonament i una modificació de la muralla. Així doncs, pensem en un moment de decadència o desocupació, però també el moment en el qual ens trobem cases tripartides -és a dir, amb 3 espais o habitacions-, més grans, amb llar de foc a terra sobre una base de còdols...
Continue reading
Ah! I una pedra plantada al centre de tot que no és pas tan antiga, però si important. És una fita que marca el límit de la concessió minera de la Mina Lussa.
És també l’època a la qual pertanyen les dues àmfores fenícies senceres (i diversos fragments d’altres), al costat de la “porta de la muralla”. I què duien aquestes àmfores que les fa tan interessants? Vi! Àmfores de vi, vingudes de les colònies fenícies (ciutats comercials) de Màlaga i Cadis, possiblement arribades seguint el camí del riu Ebre. I es que el cultiu del raïm al Molar i Priorat és posterior a l’arribada del vi. El pas del comerç del vi a la producció del raïm i futur vi es dona a través del contacte amb els fenicis. I al Molar, al Calvari, s’han trobat llavors de raïm calcinades! Tot això al segle VI aC.
En fases anteriors -anant cap al s VIII aC- s’han trobat edificis amb paviments d’argila pisada, banquetes-lleixa, espais d’emmagatzematge i forats per a aguantar “columnes” o pals al centre d’alguna estança que haurien ajudat a suportar un segon pis o altell. Realment, es pot considerar un dels jaciments amb planificació urbanística dels més antics del territori català.
Continue reading
La muralla que protegeix el jaciment es va anar reforçant amb els anys, en la fase més antiga eren les parets dels edificis les que tancaven l’espai, amb un “carrer” que envolta el jaciment, més endavant les estances i altres espais perifèrics es reomplen -fins i tot s’amplia la muralla tapant dos forns metal·lúrgics- i, ja al final, es crea el bastió de l’entrada.
Pel que fa als habitants d’aquest primer Molar, encara no sabem qui hi vivia o quants eren, fins que no s’hagi pogut completar l’excavació no acabarem de desenterrar els misteris del passat. Però les restes trobades fins ara com els forns metal·lúrgics, un molí per a triturar metall (galena-mineral de plom), les àmfores de vi, les llavors de raïm o les grans riqueses trobades a la necròpolis, ens parlen d’una gent connectada amb el món, amb accés a un comerç que els portava productes del sud de la Península, amb el control d’un territori i els seus recursos i, sobretot, el coneixement per a saber-los aprofitar bé.
The Calvary necropolis
Tot comença, com tantes coses en l’arqueologia del territori, amb Salvador Vilaseca i el seu interès pel passat. Salvador Vilaseca i Anguera (Reus, 1896-1975), metge, historiador i arqueòleg aficionat, es va dedicar a recórrer, durant anys, el territori de les Comarques de Tarragona recollint informacions sobre jaciments, localitzant-los, realitzant diverses excavacions, etc. La seva feina va portar a la llum un gran conjunt de materials arqueològics que es troben, avui dia, en espais com el Museu Salvador Vilaseca (Reus) i el Castell de Falset, Museu Comarcal del Priorat.
Entre aquestes recerques va identificar tallers de sílex i espais d’habitació de la prehistòria al terme del Molar, però la seva descoberta més important va ser la troballa de la necròpolis del Calvari.
Durant la tardor del 1930 Salvador Vilaseca descobreix el jaciment, amb una cronologia entre els segles IX i VI aC (aproximadament), on troba fins a 172 urnes de ceràmica, la majoria cobertes amb una llosa de pedra.
Es tracta d’un dels “tresors” més importants d’aquesta època dins el territori Català, una necròpolis d’incineració, amb les cendres (i ossos calcinats) guardats dins les urnes, juntament amb objectes com anelles i braçalets de bronze (delicadament decorats amb cercles concèntrics, ratlles paral·leles i sanefes diverses).
D’altres materials destacats serien elements com les fíbules, la versió més antiga de l’agulla imperdible, puntes de sageta de bronze, o els ganivets de ferro, un metall poc present en l’època (en el nostre territori) i, per tant, un producte de cert luxe o importància.
Sageta i conjunt de braçalets -Castell de Falset, Museu Comarcal del Priorat-.
Conjunt d'objectes de bronze, punta de sageta, anella, braçalet i collaret, cadenetes i dues fíbules, -Museu Salvador Vilaseca, Reus-.
An ancestral trade: galena
The mines de galena (mineral de plom) del terme del Molar s’han conegut i explotat, amb seguretat, des del segle VII aC. La presència del Calvari i la seva necròpolis es deuen, en gran part, a l’existència d’aquest recurs.
Però, com arriba aquest mineral del Priorat a una xarxa comercial a escala del Mediterrani?
Comencem al segle IX aC el moment en què els mercats de productes de l’altra punta del mar Mediterrani pateixen un trasbals. A les costes de l’actual Síria, Líban, Israel i Palestina es trobaven un conjunt de ciutats, noms coneguts pels amants del món antic i lectors de textos bíblics: Tir, Biblos o Sidó eren algunes de les principals capitals d’una gent que coneixem com a -fenicis-.
Continue reading
Aquestes i d’altres ciutats eren centres de comerç, ports i mercats del llevant Mediterrani. Però, fa uns 3.000 anys, l’imperi assiri comença una lenta però llarga expansió (arribarà a ocupar l’actual Turquia, fins a Geòrgia, i els territoris de “fenícia”). Com acostuma a passar, amb els canvis de fronteres canvien, també, les rutes de comerç, i amb l’arribada dels poderosos arriben, també, els tributs.
Així doncs, es combinen la necessitat de recursos i la dificultat d’aconseguir-los com s’havia fet fins al moment i aquests fenicis, de les costes de llevant, es faran a la mar a la recerca de productes, entre ells, el plom.
Al sud de la península Ibèrica, a la vall del Guadalquivir, existia la civilització Tartèssia, rica i avançada, i unes terres curulles de recursos. És així com els fenicis, al segle IX, fundaran la ciutat de Gadir (actual Cadis) i iniciaran segles de contactes comercials amb la gent del territori. Aniran remuntant la costa fins a terres valencianes, establint ports i colònies (fundacions de nuclis urbans com poblacions, ports, factories, etc.), intercanviant productes novedosos i exòtics com la ceràmica al torn -peces de parets més fines i delicades, així com més simètriques. Inicialment els fenicis van importar les peces ja fetes, posteriorment van importar la tècnica en si-. Entre aquests objectes venien joies i amulets egipcis, robes tenyides de porpra, fustes nobles, marfils tallats, objectes de vidre, peces d’orfebreria o el vi. Tot això ho intercanviaven, entre d’altres materials, per aquells minerals que necessitaven: la plata, el plom, el coure, l’estany...
És aquesta cerca dels minerals el que els durà, ja al segle VII aC (fins al 570 aC, quan la ciutat de Tir cau en mans assíries), fins al territori Prioratí, on fenicis de Malaka (Màlaga) i Gadir (Cadis) -o almenys els seus productes- canviaran la galena argentífera (mineral de plom i plata) per mercaderies com el vi.
