Aquest nucli històric es pot distingir perfectament de les ampliacions i moments de creixement que va viure el poble del Molar pels seus carrerons estrets i l’aspecte de les cases, que són testimoni del naixement del poble. L’edifici més destacat del conjunt és l’església de Sant Roc i Sant Isidre (BCIL), d’estil neoclàssic. Al centre de l’arc de mig punt de la porta es troba una representació de l’escut del Molar, una mola.
I és que el nom del poble -Molar- molt segurament es deu a la pedra de gres vermella que s’extreu del terme i que era, en moments passats, un material òptim per a fer moles d’esmolar, entre d’altres eines.
En un primer moment l’església medieval (ja desapareguda) va ser dedicada a la Verge del Roser, però a partir del 1700 es comença a parlar de l’església de Sant Roc i Sant Isidre, de Masos del Molar. En documents que es conserven del moment s’esmenta com s’havia edificat una església a l’esplanada on, anteriorment, es feia missa a l’aire lliure, així com la necessitat d’un sacerdot, ja que la població havia crescut, i de construir un nou temple perquè l’antic, amb parets de tàpia, amenaça ruïna.
Si parlem d’un poble que neix en època medieval, l’estil arquitectònic de l’església no es correspondria en cap mesura a l’època inicial. L’església que es coneix avui en dia es construeix el 1788 (alçada per uns paletes de la Fatarella), malauradament un incendi va afectar una part de l’edifici i va cremar l’altar la nit de Reis de 1901. Va ser refeta pels habitants del poble, però en pocs anys va tornar a patir una altra desgràcia, ja que bona part dels materials de l’interior (l’altar i les imatges) van ser cremats durant la Guerra Civil, el juliol de 1936.
Fins al moment de la Guerra Civil hi havia la Capella del Roser (imatge inferior pàgina) amb un altar per la Verge del Roser, recordant l’advocacia original del temple. Actualment l’altar principal presenta una triple advocacia: Sant Roc, ja que va arribar la pesta a la població a l’època de construcció de l’església i aquest sant s’invoca com a protector contra la pesta i epidèmies diverses, Sant Isidre, patró dels llauradors, un personatge necessari i omnipresent en el món rural català, i Santa Bàrbara, patrona dels miners, que ens parla del període industrial de la població entre els segles XIX i XX.
Altar del Roser a l'interior de l'església del Molar. Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929. Biblioteca de Catalunya.
* Parcers, aquells que treballen una terra sota un contracte de parceria. És a dir, pagesos que gestionen les terres d’un “senyor” a canvi d’un pagament de part del producte.
- Es poden consultar els arxius en línia amb les fotografies antigues del poble a: Un poble en imatges (amb fotografies cedides pels veïns i veïnes del Molar) i Calaix.Gencat (arxiu en línia de la Generalitat). -
Textos: Maria Garcia Barberà
Fotografia en color: Ajuntament del Molar. / Fotografia interior església: Biblioteca de Catalunya
